Nadal Roig Serralta (Petra, 2000) ha estat nomenat organista titular de la Parròquia de la Colònia de Sant Pere, en substitució del finat Salvador Martí Bisbal, Biscai. Ell serà, doncs, l’encarregat d’acompanyar musicalment els principals actes litúrigics de la parròquia, com ara la missa de Maitines d’enguany. Així mateix, protagonitzarà diversos recitals d’orgue al llarg d’aquest curs.
R.C. Quina ha estat la teva trajectòria fins a arribar aquí? D’on prové el teu interès per l’orgue?
N.R. El meu interès per l’orgue começa a l’Escolania de Lluc, on inicii els meus estudis amb l’organista Rafel Riera. Del 2015 ençà, som alumne de Bartomeu Mut a l’aula d’orgue del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca. Aquest curs es correspon al meu darrer any de formació en aquest centre.
R.C. Quins són els teus referents interpretatius?
N.R. Principalment els meus referents interpretatius són gent del meu entorn, com els meus mestres o companys i amics meus. De manera generalitzada, intent defugir dels intèrprets més mediàtics. No perquè aquests no m’interessin, si no perquè músics que no són tan reconeguts pel gran públic moltes vegades poden aportar molta més llum en la interpretació.
R.C. Coneixes la figura del teu predecessor a la Colònia, una persona especialment estimada, ets conscient de la responsabilitat que suposa ocupar aquest càrrec?
N.R. Malauradament vaig conèixer poc En Salvador. Ens vàrem trobar algunes vegades, la majoria d’elles a sa Colònia quan jo hi havia vengut a l’orgue. El record com una persona propera. Segurament no som plenament conscient de la responsabilitat que m’heu confiat els coloniers.
R.C. El moment del Cant de la Sibil·la, la Nit de Nadal, és potser el més important musicalment de tot l’any litúrgic, com et plantejes els interludis entre les diferents estrofes del cant?
N.R. Parlant des del punt de vista de la retòrica, al meu entendre, els interludis han de ser una perífrasi del text de la Sibil·la. Aquests interludis tenen una finalitat molt concreta i, per tant, un lloc, un moment i unes condicions determinades: la tria de la música a interpretar s’hi ha d’adaptar. L’estètica d’aquesta tria ja va a càrrec de les circumstàncies de l’organista.
R.C. Darrerament has estat col·laborant amb en Xavier Gelabert (Manacor, 1976) en l’estrena de nova música per orgue…això implica un tarannà curiós i innovador. Quin és el repertori en què et sents més a gust?
N.R. És realment un plaer i un aprenentatge constant treballar amb compositors de l’alçada de Xavier Gelabert. M’atreu molt la música d’avantguarda. M’agrada poder-la treballar amb el mateix compositor de l’obra, fet que en facilita molt la feina i la comprensió. Pens que els intèrprets tenim la responsabilitat d’apostar per la música actual i les tècniques més innovadores, que normalment solen ser les més fràgils i les que tenen més possibilitat de transcendir.
També m’atreu profundament i em sent molt a gust amb la música antiga. Personalment crec que té un fort lligam estètic i intel·lectual amb la música d’avantguarda.
R.C. A banda de la música, quines són les teves inclinacions?
N.R. M’interessa l’art en general, principalment la literatura. També m’agrada molt la mar, i d’això també en teniu un bon bocí a sa Colònia.
R.C. Gràcies, ha estat un plaer conversar amb tu. Desitj que la teva estada a la Colònia de Sant Pere et resulti una experiència del tot positiva.
Rafel Caldentey